Hipermatrònic, l hiperbreu que va sorgir de l espai profund "111 minificcions per a freaks malalts del fantàstic"

Un homenatge als gèneres fantàstics per part d'un mestre de la microficció, en una obra que transita una via encara no explorada a la literatura catalana.

Els cent onze microrelats d'aquest Hipermatrònic estan influenciats pel cinema de culte, els còmics, la literatura fantàstica i el rock n' roll. L'autor agafa aquestes influències, les fica a la batedora i extreu una cosa nova, palpitant i viscosa capaç de deixar un rastre al cervell del lector del que difícilment es podrà desfer. En paraules del mateix autor: Què és, en essència, Hipermatrònic? És l'ús de la metàfora, de l'el-lipsi, de l'estructura curta i acotada, de la intensitat, del joc lingüístic, de l'ambigüitat, del doble sentit, de la paradoxa i, fins i tot, de la paròdia dins de la composició literària per tal de trencar els referents del fantàstic i recompondre els fragments resultants en un nou ésser diferent, en part, mutant, en part, criatura de Frankenstein, en part, pallasso assassí .

En Sergi G. Oset, com tots sabeu, té les natges recobertes d'adamàntium i se'n surt molt bé de tot plegat. M'imagino que ja devia concebre microficcions mentre flotava en el líquid amniòtic .
Fragment del pròleg escrit per Sebastià Roig.